Vint anys després de l’assassinat d’Anna Politkóvskaia, la periodista russa que va denunciar els abusos de la guerra de Txetxènia, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el PEN Català en reivindiquen el llegat. Marc Marginedas i Marta Ter analitzen què queda del periodisme lliure a la Rússia de Putin.

El 7 d’octubre de 2006, Anna Politkóvskaia va ser assassinada a trets al vestíbul de casa seva, a Moscou. Tenia 48 anys. El 2014, un tribunal va condemnar cinc homes pel crim, però la justícia russa no ha identificat mai qui el va encarregar. Exactament vint anys després, el Col·legi i el PEN Català li van retre homenatge a la seu del Col·legi, a Barcelona.

Des de Nóvaia Gazeta, Politkóvskaia va cobrir la segona guerra de Txetxènia i va documentar la corrupció i les atrocitats contra la població civil. El Kremlin la considerava «no reeducable». La seva feina li va valdre, el 2004, el premi Vázquez Montalbán de Periodisme Internacional, que concedeix el Col·legi juntament amb diversos mitjans i editorials, i el premi Olof Palme per la defensa dels drets humans.